És la nostra "bestia parda". No hi ha manera. I, en un primer moment, va semblar que podria ser.
Tot i que l'equip no va tenir el seu millor dia, les provatures del "míster" també van ser un entrebanc més que sumat a l'emboirament del grup va fer que allò que en un primer moment apuntava emoció fos decepció des de la mitja part del partit. Penso que no va ser el dia ideal per decidir un canvi de bases, qui deixava de fer-ho no trobava el seu lloc en la pista i qui havia de baixar la pilota tampoc tenia massa clar com fer-ho i a qui passar-la. Total que seguim amb l'espina Calella clavada i haurem d'esperar a la volta per poder treure-la o clavar-la una mica més. El joc és així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada